Quants cops has vist una sèrie i més tard has descobert que estava basada en un llibre? Des de “Valeria” fins a “Patria”, passant per “El tiempo entre costuras”, cada cop són més les històries literàries que troben una nova vida a la pantalla. Però quin és el motiu d’aquesta tendència? Per què la televisió i les plataformes de streaming aposten cada cop més per adaptar novel·les al format audiovisual? 

L’auge de les produccions i les plataformes

L’any 2024, es van estrenar més de 60 sèries espanyoles de ficció entre les plataformes i les cadenes nacionals. “Actualment es fa una producció salvatge de sèries” comentava el director Manel Huerga en una recent entrevista. Avui dia, estem vivint el boom de les sèries i les pel·lícules, ja que les productores estan produint constantment.

Aquest fenomen està lligat a l’auge de les plataformes digitals i de streaming. Les plataformes com Netflix, Amazon, Prime Video, Atresplayer, i altres, han transformat la forma en què consumim sèries i pel·lícules. Gràcies al model de subscripció i accés global, han aconseguit captar audiències massives en tot el món, creant una demanda constant de nous continguts. Aquest fet ha impulsat a una explosió de sèries, tant locals com internacionals, i ha permès que les produccions espanyoles arribin a una audiència global. Les plataformes han trobat en les novel·les un fil d’històries atractives per al públic, ja que les adaptacions literàries solen comptar amb trames complexes. A més, les novel·les ja tenen una base de seguidors i públic que garanteix una audiència inicial per a la sèrie. Tot i això, el boom de les adaptacions va sorgir durant la pandèmia de la COVID-19, i ara va a la baixa:  “Les adaptacions han existit sempre, però sembla que ara les plataformes han ocupat un espai que abans era exclusiu del cinema, deixant-lo una mica orfe de grans adaptacions. Avui dia, per exemple, “El silencio de los corderos” seria, malauradament, carn de plataforma”, comenta Oriol Paulo, director de “El Inocente”.

Sèries basades en llibres

Al llarg dels anys, a Espanya ha proliferat el fenomen de les sèries basades en novel·les. A Espanya, s’han produït entre 30 i 40 sèries la història de les quals ha estat extreta d’un o més llibres, considerant tant novel·les clàssiques, com “Fortunata y Jacinta”, com les més contemporànies, “La Última Noche en Tremor”. Les adaptacions més reconegudes, sobretot a nivell internacional, han estat les més contemporànies. 

Adaptar un llibre a una sèrie és molt més que traslladar paraules a imatges. Un dels principals avantatges és que, al basar-se en una obra literària, solen tenir un públic assegurat. Aquests fanàtics esperen veure en pantalla als personatges i les trames que tant els van cautivar a través de la pantalla. La fidelitat, en termes generals, és molt valorada per aquest grup. L’autor també gaudeix d’una major visibilitat, ja que molts cops els llibres no han tingut tan èxit en el llançament o els primers anys de publicació, i han cobrat vida després d’adaptar-lo. Molts cops, després de l’estrena de la sèrie, els llibres augmenten les vendes. Aquest va ser el cas de “La catedral del mar”, d’Ildefonso Falcones, que després de guanyar una gran popularitat durant la seva emissió a Antena 3, va experimentar un augment en la venda d’exemplars.

No totes les adaptacions de llibres a ficcions, però, segueixen la història al peu de la lletra, o busquen protagonistes descrits igual que es fa en el llibre. Les adaptacions mai poden ser 100% fidels. En alguns casos, els canvis es deuen a limitacions de temps, espai o inclús a les necessitats del guió. Tot i això, aquests canvis poden ser molt polèmics entre els lectors que consideren que s’ha perdut l’essència de l’obra. En molts casos, s’han d’afegir o eliminar escenes que inicialment no existien. Tot i que algunes adaptacions tenen una gran base de seguidors, també existeixen molts lectors que prefereixen que els llibres siguin tal com van ser concebuts. Per a aquests lectors, les adaptacions estan vistes com una mena d’””amenaça”. Alguns diuen que les sèries no són capaces de captar l’essència i l’estil únic que transmet un llibre. D’aquesta manera, es crea una dualitat entre els fans de la novel·la. 

Què pot oferir una sèrie que un llibre no?

Tot i aquestes diferències, el que és innegable és que tant els llibres com les sèries tenen les seves pròpies fortaleses i poden oferir experiències úniques al públic. Si bé el llibre permet una immersió més profunda en la psicologia dels personatges i una connexió més íntima amb la història, la sèrie aporta elements visuals i narratius que poden enriquir el relat d’una manera diferent. Per tant, quins són els elements que una sèrie pot oferir que un llibre no?

• L’impacte visual: Les imatges tenen un poder immeditat i poden transmetre emocions de manera molt directa. L’ambientació, els escenaris, el vestuari i la fotografia són elements que poden donar una nova i millor dimensió a la història.
• La interpretació dels actors: Un bon actor o actriu pot donar vida a un personatge amb matisos i expressions que aporten una nova perspectiva al que estava escrit en el llibre. A més a més, la caracterització d’aquests ajuda a posar-se a la pell dels personatges i viure la sèrie des d’un punt de vista més proper.
• L’acompanyament musical: La banda sonora genera una atmosfera que reforça les emocions de l’escena. És un element que els llibres no tenen.
• L’adaptació al públic actual: Les sèries poden modernitzar històries antigues i fer-les més accessibles per als nous públics, ajustant-les als temps actuals. 
• Un ritme més àgil: Mentre que un llibre pot tenir descripcions extenses i pausades, una sèrie pot sintetitzar aquests moments amb solament una escena, i fer que la trama avanci amb un ritme més dinàmic.

Com es fa una adaptació?

Sovint, les plataformes com Netflix o Amazon Prime, encomanen a directors i guionistes el guió d’una sèrie. D’aquesta manera, s’inicia un procés de lectura i pluja d’idees de com podria ser l’adaptació. Oriol Paulo, director de “El Inocente”, explica que Netflix li va demanar una memòria explicant com adaptaria el llibre, i va viatjar fins a Nova York per presentar-la a Harlan Coben, l’autor del llibre.

Adaptar una obra literària a una sèrie és un procés que prossegueix amb l’adquisició de drets d’autor. L’autor, com a titular d’aquests drets, té la potestat exclusiva d’autoritzar o prohibir la transformació de la seva obra en format audiovisual. Per dur a terme aquesta transformació, els productors i l’autor o autora viuen un procés de negociació per obtenir una llicència que els permet realitzar aquesta transformació de l’obra.  Aquesta negociació entre les dues parts s’inicia amb un contracte d’opció, que atorga al productor un dret exclusiu, durant un període determinat, per decidir si adquireix o no els drets d’adaptació. Com en la majoria dels contractes, aquest estableix una compensació econòmica per a l’autor. Les compensacions econòmiques, però, poden variar segons els acords i els canvis que vagin sorgint durant el procés d’adaptació i posteriorment, un cop s’hagi estrenat la sèrie. 

Amb tots els drets cedits toca començar a desenvolupar el guió de la sèrie, feina que correspon als guionistes i, en alguns casos, al mateix autor o autora de l’obra. En alguns casos, aquest participen en la creació de la sèrie mitjançant el guió per fer-lo més fidel a la història original, i voler transmetre a la pantalla el que es vol transmetre mitjançant les paraules del llibre. En altres ocasions, com és el cas de “El desorden que dejas” (2020), el mateix autor del llibre, Carlos Montero, va ser un dels qui va decidir convertir-lo en sèrie, esdevenint el creador, i director de la productora que produeix la ficció.

En alguns casos, el mateix autor o autora del llibre apareix en la sèrie, fent un cameo i interpretant una persona anònima o, fins i tot, a ella mateixa. En el cas de la sèrie “Valeria”, l’autora de les novel·les, Elisabet Benavent, apareix en la primera temporada com una jove escriptora frustrada per l’escriptura de la seva novel·la, igual que la protagonista. En canvi, en l’última temporada, apareix com una escriptora d’èxit en una firma de llibres. En el cas de “La Chica de Nieve”, l’autor, Javier Castillo, apareix en una firma de llibres de Miren (Milena Smit), la protagonista, interpretant una persona anònima.

Un cop escrit el guió, comença el càsting per triar els actors que donaran vida als personatges. Aquesta elecció és clau, ja que pot generar debat entre els lectors si no coincideix amb la imatge que tenien al cap. Després del càsting, la producció treballa per recrear escenaris i rodatge, on directors i guionistes busquen equilibrar fidelitat i adaptació al format televisiu. De vegades s’hi afegeixen escenes inèdites o s’eliminen parts del llibre per ajustar el ritme narratiu. A la postproducció s’editen les escenes, s’hi afegeixen efectes i la banda sonora abans de l’estrena. Amb el llançament, molts espectadors descobreixen l’obra original i n’augmenten les vendes. Tot i això, també poden sorgir crítiques si l’adaptació s’allunya massa del llibre. Tot i això, les adaptacions encara són una fórmula d’èxit, portant grans històries més enllà del paper i conquerint noves audiències.